En l'era digital actual, ens trobem immerses en un ecosistema d'informació ràpida i instantània. Aquesta realitat, plena de dades i estímuls constants, ens encamina a un món sobreestimulat on la immediatesa és la norma. Això no només ha transformat la manera en què interactuem amb la informació, sinó que també ha modificat els nostres hàbits quotidians, allunyant-nos cada vegada més del món tangible que ens envolta. D'aquesta manera s'ha accelerat el desgast dels vincles amb la realitat física, promovent comportaments individualistes. La tendència cap a l'individualisme cada vegada s'ha intensificat més, afectantla nostra relació amb l'espai i el temps. En aquest context, l'espai físic i el temps experimenten un canvi, adaptant-se un entorn cada vegada més mediatitzat per la tecnologia.

Aquesta transformació també afecta directament sobre els objectes i hàbits que han estat part de la nostra vida durant generacions. Així doncs, ens trobem davant de l'amenaça de l'extinció d'alguns d'aquests elements. Aquesta situació em porta a qüestionar el futur d'aquests objectes i hàbits, i sobre com la seva possible desaparició o transformació podria afectar la nostra relació amb el món. Davant d'aquest desplegament d'idees em pregunto:

¿Quin impacte tindrà la progressiva digitalització de la nostra realitat en els objectes i costums tradicionals? ¿Quines propostes poden sorgir que s'enfrontin a aquesta situació?

.